2. L’art romànic. L’arquitectura

2.1. El romànic un estil religiós

En els segles XI i XII hi havia el romànic. Algunes característiques es reben de l'art
romà i la seva cronologia coincideix amb l'aparició de les llengües romàniques. A
causa de la crisi de les ciutats, l'art romànic va ser predominat rural. La majoria de
les esglésies i els castells es situen en zones rurals. Ja que la majoria de les obres
eren per a l'Església la religió va ser decisiva per a aquest estil. I el que pretenia era
fomentar l'apropament dels fidels a Déu i lloar la seva glòria.

2.2. L’arquitectura romànica

Normalment, els temples romànics eren petits, si no eren monestirs importants i les
esglésies de pelegrinatge, que tenien grans dimensions. Els elements més importants
de l'arquitectura romànica:

-Normalment, les plantes tenen forma de creu llatina orientada cap a l'est, amb una,
tres o fins i tot, cinc naus longitudinals. Transsepte es la nau transversal. El
punt d'intersecció de les naus s'anomena creuer i normalment hi ha una torre o cimbori.

-A la capçalera es troba l'absis, de planta semicircular. En els temples més grans, les
naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori.

-L'interior és cobert amb volta de canó , se sosté gràcies a un seguit d'arcs faixons.

-Els elements de suport són: el mur massís reforçat amb contraforts, el pilar -que pot
ser quadrat o cruciforme-, les columnes i l'arc de mig punt.

-Les esglésies tenen una torre campanar que serveix per cridar a l'oració i per avisar
de les hores de pregària.

Catedral de Santiago de Compostela

  3. L’art romànic. La pintura i l’escultura

Mitjançant l'escultura i la pintura es volia fer arribar al poble el missatge del
cristianisme. Els temes més habituals eren les representacions del pantocràtor i de la
Mare de Déu. L'artista seguia uns models proposats per l'Església.

3.1. La pintura romànica

La pintura romànica es caracteritza per:

-La manca de naturalitat. El pintor plasmava arquetips.

-El hieratisme. Les figures no mostren emocions.

-L'absència de fons i paisatges. La presència de Déu es atemporal.

-L'ús de la perspectiva jeràrquica. La imatge de Crist o la Mare de Déu són més grans
que la resta.

-L'absència de profunditat i de volum. També hi havia absència d'il·luminació.

-L'ús de colors plans. Els colors no es barrejaven.

-Delimitació dels contorns.

Pintura romànica

3.2. L’escultura romànica

L'escultura romànica comparteix característiques de la pintura. Es troba en les
entrades als temples i els capitells de les columnes. A les portalades, el més usual
és la representació de Judici Final. A les Esglésies dedicades a la Mare de Déu
ocupa la part central de la portada. Al voltant s'hi representaven personatges de la
Bíblia i de la vida dels sants, també s'hi representaven motius florals, geomètrics i
animals fantàstiques.

Escultura romànica