4. L’art gòtic

4.1. El gòtic, un estil urbà

L'expansió del comerç i la vida urbana a partir del segle XIII va provocar un canvi
important. El estil romànic va donar pas al art nou, el gòtic. El nou estil reflexava
una societat dinàmica, una nova classe social, la burguesía… L'art gòtic es va
desenvolupar entre els segles XIII i XV i, en alguns llocs, fins el segle XVI.

4.2. L’arquitectura gòtica

De l'arquitectura romànica a la gòtica no es va produir de sobte. Del segle XII un
orde monàstic nou, el Cister. Va construir nous monestirs arreu d'Europa que es
caracteritzaven per l'ús de noves solucions com la volta apuntada o ogival.

L'edifici més important de l'arquitectura gòtica és la catedral:
-Augment de l'altura dels edificis per mitjà de la volta ogival o de creueria i dels
arcs ogivals o apuntats, que transmetien el pes de la coberta als pilars reforçats
amb contraforts i els arcbotants exteriors.
-Abundància d'elements decoratius en forma de punxa, com els pinacles, que
donen una sensació d'elevació
-Plantes de creu llatina de tres o cinc naus.
-Les naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori.
-Damunt el creuer sol haver-hi una torre coronada per una agulla de gran altura.
-Lluminositat, obtinguda gràcies a l'alliberament del pes en els murs. Això permet obrir finestrals i rosasses decorats amb vitralls, que filtren i acoloreixen la llum, que entra a l'interior del temple.

Església de Sant Lluc d'Ulldecona

5. L’art gòtic.La pintura i l’escultura

5.1. La pintura gòtica

La pintura i l'escultura gòtiques es diferencien del romànic pel seu naturalisme:
les figures són més humanes i expressen sentiments i sensacions.

Pintura gòtica

5.2.  L’escultura gòtica

L'escultura es realitzava, majoritàriament, amb pedra i marbre, i sovint era
policromada. Les imatges podien ser exemptes o ornamentar els timpans i les
arquivoltes de les portalades.

Escultura gòtica

  2. L’art romànic. L’arquitectura

2.1. El romànic un estil religiós

En els segles XI i XII hi havia el romànic. Algunes característiques es reben de l'art
romà i la seva cronologia coincideix amb l'aparició de les llengües romàniques. A
causa de la crisi de les ciutats, l'art romànic va ser predominat rural. La majoria de
les esglésies i els castells es situen en zones rurals. Ja que la majoria de les obres
eren per a l'Església la religió va ser decisiva per a aquest estil. I el que pretenia era
fomentar l'apropament dels fidels a Déu i lloar la seva glòria.

2.2. L’arquitectura romànica

Normalment, els temples romànics eren petits, si no eren monestirs importants i les
esglésies de pelegrinatge, que tenien grans dimensions. Els elements més importants
de l'arquitectura romànica:

-Normalment, les plantes tenen forma de creu llatina orientada cap a l'est, amb una,
tres o fins i tot, cinc naus longitudinals. Transsepte es la nau transversal. El
punt d'intersecció de les naus s'anomena creuer i normalment hi ha una torre o cimbori.

-A la capçalera es troba l'absis, de planta semicircular. En els temples més grans, les
naus laterals s'enllacen mitjançant un corredor curvilini, la girola o deambulatori.

-L'interior és cobert amb volta de canó , se sosté gràcies a un seguit d'arcs faixons.

-Els elements de suport són: el mur massís reforçat amb contraforts, el pilar -que pot
ser quadrat o cruciforme-, les columnes i l'arc de mig punt.

-Les esglésies tenen una torre campanar que serveix per cridar a l'oració i per avisar
de les hores de pregària.

Catedral de Santiago de Compostela

  3. L’art romànic. La pintura i l’escultura

Mitjançant l'escultura i la pintura es volia fer arribar al poble el missatge del
cristianisme. Els temes més habituals eren les representacions del pantocràtor i de la
Mare de Déu. L'artista seguia uns models proposats per l'Església.

3.1. La pintura romànica

La pintura romànica es caracteritza per:

-La manca de naturalitat. El pintor plasmava arquetips.

-El hieratisme. Les figures no mostren emocions.

-L'absència de fons i paisatges. La presència de Déu es atemporal.

-L'ús de la perspectiva jeràrquica. La imatge de Crist o la Mare de Déu són més grans
que la resta.

-L'absència de profunditat i de volum. També hi havia absència d'il·luminació.

-L'ús de colors plans. Els colors no es barrejaven.

-Delimitació dels contorns.

Pintura romànica

3.2. L’escultura romànica

L'escultura romànica comparteix característiques de la pintura. Es troba en les
entrades als temples i els capitells de les columnes. A les portalades, el més usual
és la representació de Judici Final. A les Esglésies dedicades a la Mare de Déu
ocupa la part central de la portada. Al voltant s'hi representaven personatges de la
Bíblia i de la vida dels sants, també s'hi representaven motius florals, geomètrics i
animals fantàstiques.

Escultura romànica

1. L'art preromànic

Durant l'alta edat mitjana van haver-hi dos estils artístics: el preromànic (s. V-s. X) i
el romànic (s. XI i s. XII). Són de caràcter fonamental religiós. L’arquitectura era
l’expressió artística més utilitzada i l’escultura i la pintura estaven al seu servei.

Santa Maria del Naranco 

1.1. El preromànic a la península Ibèrica

Hi havia tres  estils d'edificis: el visigòtic, l'asturià i el mossàrab. Les obres més
importants eren San Juan de Baños (Palència), Santa María del Naranco i San
Miguel de Lillo (Astúries), i San Miguel de Escalada (Lleó).

Característiques de les esglésies:
-Són de petites dimensions
-Hi ha poques finestres i són petites, i per tant, l’interior és fosc.
-Hi ha carreus, pedres perfectament tallades, i estan col·locades sense argamassa.
-Normalment els temples estan coberts amb volta de canó.
-Utilitzen arcs de ferradura
-Utilitzen ornamentació geomètrica i floral, però també es troben representacions
d'imatges.

1.2. El preromànic a Europa

A Europa l'art preromànic tenia característiques comunes. L'estil més espectacular
és el carolingi, que correspon a una monarquia poderosa. Els edificis eren grans i
sovint estaven decorats amb mosaics. La major parts de les construccions s'han
perdut, però es conserva el palau de Carlemany (Aquisgrà), té un planta central
octogonal coronada per una cúpula. Per decorar es van utilitzar mosaics, marbres
i bronzes.

Palau d'Aquisgrà